Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris integració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris integració. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de maig del 2016

HABLANDO DE BIONEUROEMOCIÓN. Liberando emociones

Acompañar es andar al lado de otro, pero cuando acompañas la persona está en su camino y tu, durante ese momento, andas a su lado.

Así trabajo como acompañante en Bioneuroemocion. Las personas vienen a la consulta de bioemocion con un síntoma, un conflicto o una dificultad y mi trabajo es investigar, sin juicios, preguntarme para qué esta persona está viviendo esa situación. Es normal que la persona me quiera explicar su historia, sus razonamientos sus justificaciones... Claro! Se construye un muro de razonamiento alrededor de las vivencias para poder sobrevivir, para evitar el dolor, incluso se olvidan cosas con el mismo fin... pensamos que si no prestamos atención, si no lo vemos, ya no nos afecta. Qué gran error, nuestro inconsciente no olvida nada, ni de nuestra vida ni de la que nuestros ancestros nos han heredado a través de los marcadores epigenéticos.

el corazon tiene más de 40.000 neuronas
Cada vez la ciéncia tiene más argumentos para demostrar que las situaciones de gran estrés vividas, sobretodo por nuestros abuelos, afectan a nuestra propia respuesta al estrés. La buena notícia es que esto lo podemos cambiar y nuestra herramienta es la toma de consciencia.

Hay una emoción social que nos hemos permitido sentir, que enmascara otra emoción oculta, mucho más profunda, que nos conecta directamente con el dolor original.

Por eso es muy importante que en la investigación para encontrar el orígen y el sentido del conflicto me centre en las emociones vividas por la persona. Pero hay que profundizar, hay que entregarse a la experiencia de dejar salir de dentro aquello que ha sido reprimido durante tanto tiempo. Hay una emoción social que nos hemos permitido sentir, que enmascara otra emoción oculta, mucho más profunda, que nos conecta directamente con el dolor original. Cuando nos permitimos entrar en ese espacio íntimo de dolor y podemos liberar aquello que fue reprimido, algo cambia. la situación vivida es la misma, pero la emoción asociada es diferente.

Cuando nos permitimos entrar en lo mas profundo de nuestro inconsciente y le damos una nueva información, nuestra percepción de la vida cambia, comprendemos, pero no con la razón, comprendemos con todo nuestro Ser, la información bioquímica que llega a nuestras células es diferente y eso afecta a nuestros marcadores epigenéticos: se pueden activar nuevos genes y suprimir otros, se crean nuevas conexiones neuronales y empezamos a sentir que es posible. Sólo desde este estado, podemos sanar el dolor del pasado y encontrar el recurso de vida para el presente y el futuro.
Lo puedo ver en las consultas, veo como las personas cambian. Se percibe en la mirada, en su postura corporal... de repente todo eso que estaba tan justificado carece de importancia, el dolor desaparece y la experiencia vivida puede ser vista, entendida. A menudo, si vuelvo a preguntar por ese conflicto, la respuesta es: "ya no tiene importancia"

Debemos actuar en COHERENCIA EMOCIONAL donde nuestro sentir, nuestro pensar y nuestro hacer, van en la misma dirección.

Cuando buscamos la historia en el árbol familiar, nos damos cuenta que es el mismo guión con otros personajes, otro decorado, otras situaciones, pero ese guión que se cumple al pie de la letra es el guión emocional. Nos sentimos igual como se sintieron nuestros ancestros. Desde nuestra experiencia podemos entender la suya, y liberarnos desde la comprensión y el amor.

A partir de aquí, con la nueva información, y con nuestro recurso de vida, llega el momento de conectar con nuestra más profunda libertad, la libertad de elección. Tenemos que tomar decisiones y poner en marcha el motor de la COHERENCIA EMOCIONAL donde nuestro sentir, nuestro pensar y nuestro hacer, deberían ir en la misma dirección.


En este punto, como descubrió el Dr en biología celular Bruce Lipton, si a un grupo de células enfermas les proporcionas un medio con todos los nutrientes y requerimientos necesarios, lo que entenderiamos por un medio "saludable" esas células se sanan ellas solas sin ninguna medicina ni ningun otro tipo de intervención. Genéticamente tienen toda la información para sanarse y funcionar bien. (interpretación del libro La Biología de la Creencia)

Con la bioneuroemocion usamos herramientas que nos permiten acompañar en este camino de transformación, pero el compromiso debe de ser con uno mismo, estar dispuesto a tomar decisiones desde tu auténtica esencia y permitirte hacer los cambios necesrios que te permitan sanar tu vida, para poder sanar tú.

Gracias por leer :-)
Escríbeme, pregunta y comenta.

Marina Castells Quero
En facebook

dimecres, 21 de gener del 2015

CAMÍ A L'INCONSCIENT

Aquest mes de gener he començat la meva formació en BioNeuroEmoció i he aprés a acompanyar els camins a l'inconscient i jo també n'he experimentat. Quan tinc un conflicte, un problema, un entrebanc, hi ha una emoció que em manté anclada a aquell moment, potser de manera conscient ni ho recordo, pero l'inconscient ho recorda tot, tenint en compte que és el 97%, moltes de les coses que formen part de l'escenari on vaig viure l'emoció, poden fer que jo la torni a reviure inconscientment, potser l'olor a flors del lloc on estava o també el tacte d'una peça de roba, potser la sensació del vent fred o que era una data important, qualsevol detall es queda gravat i em podrà fer reviure l'emoció a la que estic anclada i patir-ne les conseqüències.

La llum de l'inconscient ens il·lumina, però sovint no sabem entendre allò que aquesta llum ens fa veure.















Quan això passa, quan de manera inconscient una situació em fa reviure una emoció del passat, és possible que, com que no ho recordo, no pugui veure la conexió entre el que experimento ara i el que em va passar fa temps. Potser ara sento pena i no se perquè o em fa mal una part del cos sense haver-me donat cap cop, també pot passar que em sento molt cansada o tinc ganes de marxar del lloc on estic... però no se perquè. Notaré potser, que hi ha una "energia", i no podré donar-li cap més explicació.

En bioneuroemoció, tot just començada la formació, aprenem a acompanyar a les persones a fer el camí a l'inconscient, per arribar a l'emoció que encara tinc oculta, per reviure-la i poder, en el moment present, aportar recursos o senzillament prendre consciència del que vaig viure, quan això passa puc cambiar l'emoció d'aquell fet viscut temps enrera, llavors puc tornar al present amb la certesa que aquella situació dolorosa del passat ha deixat de ser-ho.

Si vols que t'acompanyi en un camí a l'inconscient per solucionar algun conflicte del passat, posa't en contacte amb mi omplint el formulari que hi ha a la dreta d'aquest blog o directament al meu mail: vivintaraiaqui@gmail.com, i t'enviaré total la informació que necessitis.

divendres, 14 de novembre del 2014

FEMINITAT I MASCULINITAT

Sóc dona, em sento dona i estic satisfeta de ser-ho. He crecut en una societat on la feminitat s'associa a debilitat, a plorera, a feines a la llar, a dependència, a histèria... el nostre llenguatge està ple d'exemples; la masculinitat s'associa a força, a contenció de les emocions, a feines de poder, a independència, a control... també tenim molts exemples en el llenguatge quotidià.


Però jo no em crec aquests conceptes que tenim en l'imaginari, com a rols que haguem de seguir les dones o els homes. No me'ls he cregut mai, o potser sí... De petita confonia la meva necessitat i plaer en els esports físics on s'havia de fer servir la força amb voler ser un nen. Ara ja se que no volia ser un nen, que era una nena que disfrutava corrent, pujant els arbres, jugant a barallar-se, com a joc de contacte, de força i d'estratègia no de violència, com fer-se pessigolles, guerres de coixins, fer la muntanya, guerres d'aigua... i en aquests jocs normalment m'he trobat envoltada de molts homes motivats i menys dones, i què? Evidentment amb 8 anys no ho veia tan clar.

Avui ja sé que hi havia moltes nenes reprimides al meu voltant, jo també em vaig reprimir moltes vegades, i molts nens esforçats.

Penso que tot i tenir molt clar que és feminitat i que és masculinitat no veig que aquestes característiques hàgin de ser exclusives d'homes o de dones. Entenc feminitat i masculinitat com a dos pols que coexisteixen, existeix la força i la feblesa i tots dos es poden trovar en la mateixa persona, sigui dona o home, depenent del moment i les circumstàncies. Reconec la meva força i la meva feblesa, integro les dues, però no em defineixo per cap d'elles, jo sóc un ésser complert i no em vull identificar amb cap etiqueta.

Agraeixo la feina de les nostres àvies feministes, en aquell moment potser va ser necessari combatre el masclisme amb el feminisme, a vegades es pot controlar un foc amb més foc, però si segueixes avivant el foc, al final pots provocar un incendi de dimensions espectacular. El feminisme va tenir el seu lloc i el seu moment, però en el meu entorn ja no té sentit. Està clar que hi ha focs del passat que encara cremen i entenc que hi hagi rebrots de feminisme, però en el meu voltant immediat no ho veig necessari i n'estic molt agraïda.

Amb tot això vull agrair als homes el seu nou paper en la societat, com a companys, nous homes que caminen al nostre costat, ni per davant, ni per darrera. Biològicament tenim rols diferents i això ens enriqueix i ens complementa. Gràcies a tots els que esteu fent el viatge amb nosaltres, sent autèntics i coherents amb les vostres necessitats i emocions i respectant la nostra força i determinació.