SANT JORDI 2015 - UNA NOVA LLEGENDA

Hi havia una vegada, en un País molt proper, tan proper que va ser aquí mateix, un Drac que jugava feliç pel bosc, li havien parlat d'un castell i els seus vilatans, que cada any per les festes, organitzaven una festa amb espectacles i jocs per a tothom i ell no s'ho volia perdre. mentre jugava amb els esquirols i les orenetes, anava fent camí.

En el poble que hi ha aquí al costat del castell, els preparatius fan bullir la plaça, la gent va amunt i avall traginant coses, els nens juguen i els músics assagen omplint l'aire de melodies que fan ballar als més animats. Es prepara una gran festassa i tothom hi vol participar!!

La Princesa, com que ja és primavera té molta feina, cuida els rosers de tot el poble, que no se'ls mengi cap insecte, que tinguin prou aigua i bona terra, a l'hivern els va podar i ara s'han omplert de fulles i flors, són tan bonics!! I a tothom recorden coses diferents, però totes són histories amoroses, ja que tenim la tradició de plantar un roser cada cop que algú viu una experiència tan bonica i plena de joia, que vol recordar i compartir amb tot el poble, i la Princesa, que és una amant de les roses, va decidir que ella personalment se n'ocuparia. A vegades algun roser s'asseca i mor i això també es motiu d'alegria, perquè les despulles es barregen amb l'adob que alimentarà als rosers vius, de manera que les històries es mantenen a través de les roses que floreixen cada primavera, queda lloc per nous rosers i les varietats de roses canvien. El jardí mai és el mateix.

El Drac, que havia sentit a parlar de l'espectacular jardí de roses, es deixava guiar pel seu olfacte per arribar a la Vila i jugant a fet i amagar amb una serp, va arribar als matolls que hi ha just al costat de l'entrada principal de la Vila. Avui no hi ha vigilants, perquè estem en temps de pau i ningú vol quedar-se a la porta, hem penjat un cartell que diu "Benvinguts a la Festa" i hem deixat la porta oberta.

- Ara sí que sento l'olor de roses ben a prop! És aquesta Vila, segur, com que les festes són demà, avui aprofitaré per voltar entre les roses i escoltar les històries que els seus habitants em vulguin explicar - va dir-se el Drac - gràcies per jugar amb mi Serp, fins un altre dia.

La Serp va somriure i silenciosament es va tornar a amaga entre els matolls i va tornar al bosc, ella sempre juga a fet i amagar amb qui vulgui jugar amb ella, però primer l'has de trobar tu!

El Drac va passar la porta i entre la gent es va deixar portar per la dolça flaire, ningú semblava veure'l, ell tampoc els volia distreure del seu feinejar i discretament va anar fent camí.

-Oh!! És incús més gran i bonic del que em pensava!! - va cridar d'emoció.
Per un moment només va mirar al seu voltant hipnotitzat per tants colors, formes i mides, olors i brunzits d'abelles i altres insectes que, com els vilatans per la plaça, feinejaven entre les flors.

Una abella molt eixerida se li va acostar.

- Hola Drac, sembles impressionat, m'has cridat l'atenció amb el teu crit i si vols et puc puc explicar algunes histories del jardí.

- Coneixes les histories d'aquestes roses?

- Nosaltres les coneixem totes, les mateixes flors ens les expliquen cada primavera, quan ens donen les gràcies per portar el pol·len amunt i avall, això fa la feina molt distreta, les abelles som unes grans escoltadores i ho expliquem a qui vulgui escoltar.

- Qué bé, jo en tinc moltes ganes smile emoticon coneixes la història d'aquest roser de roses taronges? És curiós que creixen les flors en grup i tot i que no són molt grans per separat, fan poms molt bonics i vistosos.

- I tant, és una història molt emotiva! Tot va começar....

Deixem al Drac i l'Abella, es passaran així hores, li explicarà la teva història i la meva, aquelles vivències amoroses que ens van portar a voler plantar el roser, te'n recordes? Jo a vegades me n'oblido i he de passejar una estona pel jardí per fer memòria.

Estic esperant la Princesa, hem quedat per assajar el ball de demà a la plaça, ens agrada molt ballar i sempre trovem una excusa per fer-ho, ja sigui que hem d'assajar, que hi ha una festa o que ens passa pel cap una melodia que ens ve de gust ballar-la. Hem ballat gairebé a tot arreu, a la plaça, es clar, al jardí entre les roses, pel passadís, damunt el llit, al voltant de la taula....

Ara que hi penso, no m'he presentat, oi? Amb l'emoció per explicar-vos el que està passant avui pel poble me n'he descuidat, em dic Sant Jordi, sóc un cavaller de la pau, i estic casat amb la Princesa. Com us podeu imaginar, ens vam coneixer ballant fa uns anys en aquesta mateixa festa, la Princesa portava un pom de roses en un cistell i les regalava als amics, crec que en aquell moment ja em vaig enamorar, li vaig demanar per ballar i ens ho passavem tan bé ballant junts que no vam canviar de parella en tot el que quedava de festa i en acabar, em va regalar l'última rosa del cistell, era vermella com la sang del meu cor que bategava emocionat de rebre un regal tan i tan bonic. Em va explicar que era d'un roser que havia plantat ella i em va explicar la història. Vam decidir fer un esqueix d'aquell roser i el tenim al balcó del castell, ara es tan gran i fa tantes roses, que per la festa en podem regalar una a cada vilatà, ens agrada molt fer-ho. Les persones que reben la rosa, recorden les histories que els van portar a plantar el seu roser i se les expliquen, alguns les han escrit i n'han fet llibres i aprofitem per regalar-nos també alguns llibres. Tot plegat és emotiu i emocionant.

Però ja m'he despistat una altra vegada, us estava explicant la visita del Drac que volia coneixer la festa. És molt eixerit i juganer, a ell li agrada que li diguin Drac, és l'abreviatura de Dragonet, el vaig coneixer una tarda que passejant pel bosc amb el meu cavall blanc, vaig pujar al cim d'una muntanya i vaig seure a comprovar que no faltava la pau per cap racó del reialme, des del cim puc enviar ànims i bons pensaments a tothom que ho necessiti. Se'm va presentar, em va preguntar d'on venia i vam estar parlant una estona, li agrada molt que li expliquin contes i quan li vaig parlar de la nostra festa i el nostre jardí, va dir que faria tots els possibles per venir i ja veig que s'ho ha pogut muntar, em fa molta il·lusió que arribin nous visitants a la nostra festa, senyal que la meva feina de portador de la pau estic fent-la bé, ho mesuro en les festes, que se'n facin moltes, que tothom hi sigui benvingut, que les noticies de celebració corrin, tot són bones senyals.

- Sant Jordi!! Ja sóc aquí! Ballem?

La Princesa acava d'arribar, disculpeu que no continui, tinc moltes ganes de ballar amb ella, però podeu venir avui al poble, ja està tot llest i farem la festa, podreu parlar amb el Drac, us regalarem una rosa i ens podeu explicar les vostres histories. Hem fet menjar per tohom i no faltarà el beure. Els músics fa mesos que assagen.

És bonic que t'expliquin les històries, però també et convidem que vinguis a viure la teva.

Bon Sant Jordi!! Que comenci la festa!!

Marina Castells Quero. Sant Jordi 2015.

NO TINC TEMPS

Us enrecordeu del llibre de Momo, de Michael Ende?

Aquí pots veure la película (1986)

En el llibre es comercia amb el temps que les persones estalvien... però que en realitat serveix per fer el fum dels cigarrets que fumen els Homes Grisos, que són els que es queden amb el temps que la gent estalvia... La gent per estalviar temps ja no en té per passar bones estones, ja no xerren entre ells i no resolen els seus conflictes, els nens no juguen i la por en forma de mal humor es va instal·lant al poble... La por a perdre el temps.

Novel·la de fantasia infantil? o caricatura futurista? Segurament quan el 1973 e senyor Ende va escriure el llibre, ja sentia que això estava passant al seu voltant, ja li devia semblar preocupant i ha anat a més.

Quedar amb els amics sempre es qüestió de treure l'agenda i mirar "si tenim temps"

Dalí també va tenir la seva particular manera de plasmar el temps

La resposta sovint és no tinc temps.

Realment és un tema que procuro cuidar i dedicar-li temps. Dedico temps a alliberar el meu temps, perquè entro en la roda, no me n'adono i ja el tinc ocupat. Això em passa. M'acabo comprometent amb coses que en realitat només ocupen temps i m'aporten poc, o res, realment important. Aquí és on vaig haver de fer una altra parada i dedicar-li temps:

Què és realment important?

Jo vinc de l'educació en valors. Els valors em van ser imposats, paradigmes que es compleixen sense sentit, estan molt ben justificats, molt ben raonats, pero no tenen sentit ja que el sentit (de sentiment) li he de donar jo a cada moment. Revisar a cada moment la meva escala de valors i aprendre a cambiar bo/dolent per útil/no útil. Cada decisió és una oportunitat de sortir del paradigma, mirar endins, no pensar, sentir. El cor també té neurones, i un bon grapat, així que pensar amb el cor no és cap paradoxa. En el cap tenim els paradigmes instal·lats, però les possibilitats són moltes més i també és capaç de sortir del paradigma si li permeto, en el cor hi tenim les emocions. El cor sap on hem d'anar i el cap sap com arribar-hi.

Si se on vull anar, si detecto què em resulta útil en aquest moment, llavors, allibero el meu temps de tot allò que només forma part del paradigma. Quan allibero el temps hi ha temps per tot, tot és possible i tot pot succeir.

Vivim en el camp de totes les possibilitats on el temps no existeix. És impossible que no tingui temps, igual que és impossible que en tingui. Cadascú viu la seva realitat.