QUI SÓC?

El meu nom és Marina, i el va triar la meva mare perquè vaig neixer en un poble de pescadors del Mediterrani ara fa 35 anys. De formació sóc biòloga, acompanyant en bioneuroemoció i guia de muntanya, La Bioneuroemoció és una tècnica que em permet acompanyar a les persones a pendre consciència per aconseguir els canvis que necessiten a la seva vida i deixar de repetir vells errors.



La meva vocació sempre ha estat acompanyar a les persones i sento una passió pels procesos biològics i els mecanismes que generen i mantenen la vida. El millor d'haver estudiat biologia és conéixer i entendre molts procesos bioquímics i genètics que contínuament es generen tant en el nostre cos com en tot el que ens acompanya i ens envolta, el ritme és diferent, però res està totalment estàtic, fins i tot les muntanyes es van movent a causa de la deriva continental i en les pedres hi ha reaccions iòniques d'isòtops radioactius.
Fluint amb el moviment, he anat coneixent diferents entorns, he estat molts anys de monitora i professora, la meva vocació de millora de l'acompanyament, m'ha portat a formar-me en educació emocional, en acompanyament conscient i PNL.
Una de les feines que més vaig disfrutar (2009/2012), va ser donant l'assignatura de medi ambient al mòdul de tècnics esportius de muntanya d'Aragó, la mateixa formació que havia rebut jo per a ser guia de muntanya. Durant 3 dies intensius, experimentavem, enteniem i compreniem el medi en el que es desenvolupa l'activitat del guia, des de l'orígen de les roques, les espècies animals i vegetals més comuns a com conservar i acompanyar els clients de manera respectuosa amb l'entorn. Els debats que es creaven eren tan enriquidors que sovint oblidava que jo era la professora ja que tots teniem molt que aportar.
Sóc guia de muntanya i vaig estar 3 anys donant l'assignatura de medi ambient en el mateix mòdul, fer classe als peus de l'Aneto puc dir que va ser una experiència molt satisfactòria.

Vaig viure 6 anys al Pirineu, un lloc molt bonic, fascinant, amb paissatges i colors que mai havia vist abans com el d'un capvespre de Lluna plena amb totes les muntanyes nevades, el reflexe de la lluna en la neu m'hipnotitzava; o una matinada encara de nit anant a treballar, la primera del poble en aixecar-me, obrint traça en el silenci esmorteït de la neu esponjosa caiguda durant la nit; o anar a passejar entre boscos de tardor de colors càlids brillants esquitxats per la molsa, o florits a la primavera, com que al mediterrani gairebé tots els arbres són de fulla perenne, els nostres boscos no tenen una estacionalitat tan marcada i això a mi em tenia totalment fascinada i embadalida.

Un matí anant a treballar
Passejada per pobles abandonats


Però aquest somni va donar pas al següent vaig tornar a casa, al Mediterrani: a les muntanyes de Prades, el Montsant, Serra de Llaberia, la Mussara, en aquestes muntanyes tinc els meus primers records amb els escoltes, i ara em tocava redescobrir-les des d'una altra perspectiva i encara estic en això i sempre descobreixo un racó nou i una sensació de màgia.

Silueta de la Serra de Llavería des de Capafonts

Resumint, jo sóc mar i muntanya, perquè tots som un conjunt de polaritats, a vegades s'expressa més una, però contenim les dues.



Cap comentari:

Publica un comentari