Aquí pots veure la película (1986)
En el llibre es comercia amb el temps que les persones estalvien... però que en realitat serveix per fer el fum dels cigarrets que fumen els Homes Grisos, que són els que es queden amb el temps que la gent estalvia... La gent per estalviar temps ja no en té per passar bones estones, ja no xerren entre ells i no resolen els seus conflictes, els nens no juguen i la por en forma de mal humor es va instal·lant al poble... La por a perdre el temps.
Novel·la de fantasia infantil? o caricatura futurista? Segurament quan el 1973 e senyor Ende va escriure el llibre, ja sentia que això estava passant al seu voltant, ja li devia semblar preocupant i ha anat a més.
Quedar amb els amics sempre es qüestió de treure l'agenda i mirar "si tenim temps"
 |
| Dalí també va tenir la seva particular manera de plasmar el temps |
La resposta sovint és no tinc temps.
Realment és un tema que procuro cuidar i dedicar-li temps. Dedico temps a alliberar el meu temps, perquè entro en la roda, no me n'adono i ja el tinc ocupat. Això em passa. M'acabo comprometent amb coses que en realitat només ocupen temps i m'aporten poc, o res, realment important. Aquí és on vaig haver de fer una altra parada i dedicar-li temps:
Què és realment important?
Jo vinc de l'educació en valors. Els valors em van ser imposats, paradigmes que es compleixen sense sentit, estan molt ben justificats, molt ben raonats, pero no tenen sentit ja que el sentit (de sentiment) li he de donar jo a cada moment. Revisar a cada moment la meva escala de valors i aprendre a cambiar bo/dolent per útil/no útil. Cada decisió és una oportunitat de sortir del paradigma, mirar endins, no pensar, sentir. El cor també té neurones, i un bon grapat, així que pensar amb el cor no és cap paradoxa. En el cap tenim els paradigmes instal·lats, però les possibilitats són moltes més i també és capaç de sortir del paradigma si li permeto, en el cor hi tenim les emocions. El cor sap on hem d'anar i el cap sap com arribar-hi.
Si se on vull anar, si detecto què em resulta útil en aquest moment, llavors, allibero el meu temps de tot allò que només forma part del paradigma. Quan allibero el temps hi ha temps per tot, tot és possible i tot pot succeir.
Vivim en el camp de totes les possibilitats on el temps no existeix. És impossible que no tingui temps, igual que és impossible que en tingui. Cadascú viu la seva realitat.
Realment és un tema que procuro cuidar i dedicar-li temps. Dedico temps a alliberar el meu temps, perquè entro en la roda, no me n'adono i ja el tinc ocupat. Això em passa. M'acabo comprometent amb coses que en realitat només ocupen temps i m'aporten poc, o res, realment important. Aquí és on vaig haver de fer una altra parada i dedicar-li temps:
Què és realment important?
Jo vinc de l'educació en valors. Els valors em van ser imposats, paradigmes que es compleixen sense sentit, estan molt ben justificats, molt ben raonats, pero no tenen sentit ja que el sentit (de sentiment) li he de donar jo a cada moment. Revisar a cada moment la meva escala de valors i aprendre a cambiar bo/dolent per útil/no útil. Cada decisió és una oportunitat de sortir del paradigma, mirar endins, no pensar, sentir. El cor també té neurones, i un bon grapat, així que pensar amb el cor no és cap paradoxa. En el cap tenim els paradigmes instal·lats, però les possibilitats són moltes més i també és capaç de sortir del paradigma si li permeto, en el cor hi tenim les emocions. El cor sap on hem d'anar i el cap sap com arribar-hi.
Si se on vull anar, si detecto què em resulta útil en aquest moment, llavors, allibero el meu temps de tot allò que només forma part del paradigma. Quan allibero el temps hi ha temps per tot, tot és possible i tot pot succeir.
Vivim en el camp de totes les possibilitats on el temps no existeix. És impossible que no tingui temps, igual que és impossible que en tingui. Cadascú viu la seva realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada