HABLANDO DE BIONEUROEMOCIÓN. Liberando emociones

Acompañar es andar al lado de otro, pero cuando acompañas la persona está en su camino y tu, durante ese momento, andas a su lado.

Así trabajo como acompañante en Bioneuroemocion. Las personas vienen a la consulta de bioemocion con un síntoma, un conflicto o una dificultad y mi trabajo es investigar, sin juicios, preguntarme para qué esta persona está viviendo esa situación. Es normal que la persona me quiera explicar su historia, sus razonamientos sus justificaciones... Claro! Se construye un muro de razonamiento alrededor de las vivencias para poder sobrevivir, para evitar el dolor, incluso se olvidan cosas con el mismo fin... pensamos que si no prestamos atención, si no lo vemos, ya no nos afecta. Qué gran error, nuestro inconsciente no olvida nada, ni de nuestra vida ni de la que nuestros ancestros nos han heredado a través de los marcadores epigenéticos.

el corazon tiene más de 40.000 neuronas

Cada vez la ciéncia tiene más argumentos para demostrar que las situaciones de gran estrés vividas, sobretodo por nuestros abuelos, afectan a nuestra propia respuesta al estrés. La buena notícia es que esto lo podemos cambiar y nuestra herramienta es la toma de consciencia.

Hay una emoción social que nos hemos permitido sentir, que enmascara otra emoción oculta, mucho más profunda, que nos conecta directamente con el dolor original.

Por eso es muy importante que en la investigación para encontrar el orígen y el sentido del conflicto me centre en las emociones vividas por la persona. Pero hay que profundizar, hay que entregarse a la experiencia de dejar salir de dentro aquello que ha sido reprimido durante tanto tiempo. Hay una emoción social que nos hemos permitido sentir, que enmascara otra emoción oculta, mucho más profunda, que nos conecta directamente con el dolor original. Cuando nos permitimos entrar en ese espacio íntimo de dolor y podemos liberar aquello que fue reprimido, algo cambia. la situación vivida es la misma, pero la emoción asociada es diferente.

Cuando nos permitimos entrar en lo mas profundo de nuestro inconsciente y le damos una nueva información, nuestra percepción de la vida cambia, comprendemos, pero no con la razón, comprendemos con todo nuestro Ser, la información bioquímica que llega a nuestras células es diferente y eso afecta a nuestros marcadores epigenéticos: se pueden activar nuevos genes y suprimir otros, se crean nuevas conexiones neuronales y empezamos a sentir que es posible. Sólo desde este estado, podemos sanar el dolor del pasado y encontrar el recurso de vida para el presente y el futuro.
Lo puedo ver en las consultas, veo como las personas cambian. Se percibe en la mirada, en su postura corporal... de repente todo eso que estaba tan justificado carece de importancia, el dolor desaparece y la experiencia vivida puede ser vista, entendida. A menudo, si vuelvo a preguntar por ese conflicto, la respuesta es: "ya no tiene importancia"

Debemos actuar en COHERENCIA EMOCIONAL donde nuestro sentir, nuestro pensar y nuestro hacer, van en la misma dirección.

Cuando buscamos la historia en el árbol familiar, nos damos cuenta que es el mismo guión con otros personajes, otro decorado, otras situaciones, pero ese guión que se cumple al pie de la letra es el guión emocional. Nos sentimos igual como se sintieron nuestros ancestros. Desde nuestra experiencia podemos entender la suya, y liberarnos desde la comprensión y el amor.

A partir de aquí, con la nueva información, y con nuestro recurso de vida, llega el momento de conectar con nuestra más profunda libertad, la libertad de elección. Tenemos que tomar decisiones y poner en marcha el motor de la COHERENCIA EMOCIONAL donde nuestro sentir, nuestro pensar y nuestro hacer, deberían ir en la misma dirección.

En este punto, como descubrió el Dr en biología celular Bruce Lipton, si a un grupo de células enfermas les proporcionas un medio con todos los nutrientes y requerimientos necesarios, lo que entenderiamos por un medio "saludable" esas células se sanan ellas solas sin ninguna medicina ni ningun otro tipo de intervención. Genéticamente tienen toda la información para sanarse y funcionar bien. (interpretación del libro La Biología de la Creencia)

Con la bioneuroemocion usamos herramientas que nos permiten acompañar en este camino de transformación, pero el compromiso debe de ser con uno mismo, estar dispuesto a tomar decisiones desde tu auténtica esencia y permitirte hacer los cambios necesrios que te permitan sanar tu vida, para poder sanar tú.

Gracias por leer :-)
Escríbeme, pregunta y comenta.

Marina Castells Quero
En facebook

SÓC COM MENJO

He sentit moltes vegades: "ets el que menges". Hi estic d'acord, però només em dóna informació parcial del que representa menjar. Veig al meu voltant molta preocupació en QUÈ menjo, la gent em pregunta sovint sobre si fan bé en menjar una cosa o una altra, m'expliquen sobre algun producte de propietats meravelloses que consideren que he de coneixer. Gràcies per fer-me arribar tanta informació... però a part de ser el que menjo, he de recordar que sóc COM menjo.

Paissatge de Carl Warner, amb el menjar podem construir la nostra realitat

Fes un exercici, pensa en un moment quotidià en el que estàs menjant i repon aquestes preguntes, si pots pren-te prou temps per contestar-les amb el màxim de detall possible:

- On estàs menjant, com és l'entorn?
- Com estàs assegut? On tens posada la teva atenció?
- Com mastegues? com empasses?
- Et cau bé a l'estómac el que menges? et quedes amb gana? t'atipes ràpid? menges en excès?
- Com és la digestió? Què sents?
- Com evacues?

Segurament cada menjada del dia és diferent i pots fer l'exercici per cadascuna d'elles, pot ser que ja estiguis adonant-te que la manera com menges, i tot el procés posterior, és un reflexe de la teva vida, del ritme que portes, del moment que estàs vivint. Potser vols canviar alguna cosa al respecte, adonar-te'n és el primer pas cap al canvi.

Hi ha moltes maneres d'iniciar i afrontar els canvis. Una d'elles és a través de l'alimentació. Fer petites modificacions en COM menjo, pot ser l'inici d'un canvi més profund.

Una manera de començar, és que, de les preguntes anteriors, en triis una, la que triis és la que necessites canviar per millorar, però procura que només sigui una, per començar. Busca el paral·lelisme en la teva vida, per exemple: "mastego molt ràpid igual que amb la feina/familia/amics, que m'empasso tot el que em posen davant sense assaborir-ho", "no digereixo bé els aliments, igual que amb les notícies que estic rebent de la meva familia, no les assimilo, no puc". A vegades no resulta tan evident el paral·lelisme, ja que nosaltres mateixos ens creem realitats inventades per amagar problemes més profunds, en aquest cas, no et preocupis, centra la teva atenció en el procés fisiològic (mastegar, empassar, digerir....) i ves buscant maneres senzilles de millorar-ho, per exemple: "me n'he adonat que no digereixo bé cert aliment o cuinat d'una determinada manera, doncs durant un temps no el menjaré o el cuinaré d'una altra manera".

A mesura que observis el procés i introdueixis el canvi en la manera com menges, es molt possible, que, si ho permets, això passi a altres aspectes de la teva vida.

Els canvis, poden ser duradors o no, depèn de mi i del moment. Evidentment els casos que són greus i, sobretot, si impliquen risc per a la vida, han de ser acompanyats per un bon metge.

Un professor de bioquímica de la Universitat, Javier Casado, va dir en una classe una frase que m'ha acompanyat des de llavors: "El equilibrio químico es la muerte". Mentre hi ha vida, hi ha desequilibri, el desequilibri no és més que el canvi, la regulació dels procesos, la causa/efecte, el motor que mou els organismes. Són els desequilibris químics els que provoquen la reacció següent.

Si tens dubtes o vols comentar alguna cosa ho pots fer deixant un comentari més avall, o em pots escriure personalment omplint el formulari a la dreta de la pàgina.

CAMÍ A L'INCONSCIENT

Aquest mes de gener he començat la meva formació en BioNeuroEmoció i he aprés a acompanyar els camins a l'inconscient i jo també n'he experimentat. Quan tinc un conflicte, un problema, un entrebanc, hi ha una emoció que em manté anclada a aquell moment, potser de manera conscient ni ho recordo, pero l'inconscient ho recorda tot, tenint en compte que és el 97%, moltes de les coses que formen part de l'escenari on vaig viure l'emoció, poden fer que jo la torni a reviure inconscientment, potser l'olor a flors del lloc on estava o també el tacte d'una peça de roba, potser la sensació del vent fred o que era una data important, qualsevol detall es queda gravat i em podrà fer reviure l'emoció a la que estic anclada i patir-ne les conseqüències.

La llum de l'inconscient ens il·lumina, però sovint no sabem entendre allò que aquesta llum ens fa veure.

Quan això passa, quan de manera inconscient una situació em fa reviure una emoció del passat, és possible que, com que no ho recordo, no pugui veure la conexió entre el que experimento ara i el que em va passar fa temps. Potser ara sento pena i no se perquè o em fa mal una part del cos sense haver-me donat cap cop, també pot passar que em sento molt cansada o tinc ganes de marxar del lloc on estic... però no se perquè. Notaré potser, que hi ha una "energia", i no podré donar-li cap més explicació.

En bioneuroemoció, tot just començada la formació, aprenem a acompanyar a les persones a fer el camí a l'inconscient, per arribar a l'emoció que encara tinc oculta, per reviure-la i poder, en el moment present, aportar recursos o senzillament prendre consciència del que vaig viure, quan això passa puc cambiar l'emoció d'aquell fet viscut temps enrera, llavors puc tornar al present amb la certesa que aquella situació dolorosa del passat ha deixat de ser-ho.

Si vols que t'acompanyi en un camí a l'inconscient per solucionar algun conflicte del passat, posa't en contacte amb mi omplint el formulari que hi ha a la dreta d'aquest blog o directament al meu mail: vivintaraiaqui@gmail.com, i t'enviaré total la informació que necessitis.