ERES MI ESPEJO

Ya todas y todos hemos oído que los otros nos hacen de espejo y a menudo nos perdemos en ese reflejo que nos duele y no sabemos cómo interpretar.

¿Cómo trabajo el espejo?

En estas líneas os voy a poner un ejemplo de ejercicio, para usar individualmente o cómo profesional, pero lo importante no es seguirlo al pie de la letra, sino entenderlo, captar la esencia y hacer vuestra propia versión, más auténtica y perfeccionada para vuestras necesidades únicas.

Empieza, elige a tu espejo.

Amor, del escultor Alexandr Milov

Haz una lista con los adjetivos que definen a esa persona que te hace de espejo.

Ejemplo: mentiroso, rencoroso, egoísta,…

Pongo sólo adjetivos “malos” pero con los “buenos” podemos hacer el mismo ejercicio para reforzar los aspectos nuestros que nos hacen sentirnos expandidos, conectados, crecer, avanzar…. Pero a menudo éstos no son temas de consulta ;-)

Ahora detente en cada uno de esos adjetivos, uno a uno, ve a una situación en la que hayas vivido que esa persona es así para ti y fíjate en cómo te sientes en ese momento. Si estás haciendo el ejercicio tú solo, ves escribiendo lo que te viene, si trabajamos con alguien, podemos hacer un camino al inconsciente, luego os pondré una idea de cómo elegir el adjetivo cuando no puedes trabajar con todos.

Centrarnos primero en los pensamientos, que sean cosas que salen de uno mismo, si justificamos o salen excusas, no nos estamos permitiendo sentir lo que realmente sucede en nosotros cuando esa persona, por ejemplo, es mentirosa.

Ejemplo: ¿Cómo me siento cuando esa persona me miente? (voy a una situación en que he sentido que es mentirosa, la revivo y observo, escucho y siento que nace de mí, cuáles son mis pensamientos, como me siento…) “pienso que no confía en mí, me siento confundida, desorientada, no sé quién soy… “

No nos serviría decir que “bueno, son mentiras piadosas, en realidad no es tan grave, yo también miento a veces” ya que ahí estamos poniendo excusas y justificaciones y bloqueamos poder avanzar con el ejercicio.

Si haces el ejercicio sola, coge lo que has escrito y pregúntate: ¿en que otras situaciones yo me he sentido así? ¿Quién de mi familia me hacía sentir así o se ha sentido así?

Ejemplo: ¿cuándo yo he sentido que no podía confiar en mi misma? ¿Quién de mi familia me ha hecho sentir confundida? ¿Quién de mi familia ha vivido una situación de no saber quién es, estar desorientada, desorientado? Y buscar contextos de mentiras en la familia, ya que la mentira es el activador de esas sensaciones. Esta parte puede tener diferentes combinaciones de preguntas. Confía en tu intuición o déjate acompañar por un profesional.

Este es el momento de toma de consciencia, cuando el espejo nos refleja para qué vivimos la experiencia de ponernos delante alguien que percibimos mentiroso (en este ejemplo) Puedo darme cuenta en que situaciones siento que no puedo confiar en mi misma, puede que tome consciencia de cómo me miento a mí misma y que tipo de excusas me pongo, puede que me dé cuenta que ya de pequeña vivía las mentiras como algo doloroso y eso me lleva a ver que en mi familia se explicaron mentiras…

Si trabajas con un cliente y tienes que elegir un adjetivo para trabajar, puedes preguntar cuál de esos adjetivos es más estresante para tu cliente y centrarte en ese, vas a una situación y haces un camino al inconsciente, por ejemplo.

También puedes elegir haciendo una pasada rápida por cada adjetivo, preguntando a la persona como se siente cuando el otro es, en estos ejemplos, mentiroso, rencoroso, egoísta… y fijarnos en sus respuestas a ver si sale algún resentir relacionado con el síntoma que presenta. Hay que estar atenta, no manipular, tener la mente limpia y tirar del hilo con inocencia. Igual que cuando lo hacemos solos.

Toda característica “mala” tuvo una intención positiva, seguramente se mintiera para proteger de una verdad dolorosa y no se supo hacer de otra forma con lo que sabían en ese momento, en este ejemplo ésta podría ser la intención positiva, pero podremos encontrarla en cada ejemplo, nos puede costar, pero las atrocidades más duras tienen detrás una intención positiva… por supuesto eso no significa que debamos permitir ninguna atrocidad en nuestra vida, pero nos va a permitir comprender el dolor de nuestro árbol o de nuestra vida, llegar a la comprensión es el camino para tomar consciencia de para qué me pongo delante este espejo.

¿Cómo se si lo he hecho bien?

Siento decirte que sólo con hacerte esta pregunta sé que no los has hecho o no lo has hecho bien, si lo haces bien no te harás esa pregunta, te lo aseguro. La comprensión es tan grande que es imposible no estar segura de que lo has hecho bien.

Os animo a hacer el ejercicio las veces que haga falta, con situaciones sencillas u otras más complejas, es tan fácil o tan difícil cómo cada uno está en este momento. Todo el mundo puede hacerlo, pero cómo he dicho al principio, no se trata de seguirlo al pie de la letra, esto no son matemáticas de primaria que a todos nos tiene que dar el mismo resultado usando el mismo método (ni siquiera estoy de acuerdo en que las matemáticas de primaria tengan que ser así… pero eso es para otro tema) se trata de comprender el sentido y adaptarlo a ti.



Gracias por tu interés, tus comentarios son bienvenidos.

Marina Castells Quero

HABLANDO DE BIONEUROEMOCIÓN. Liberando emociones

Acompañar es andar al lado de otro, pero cuando acompañas la persona está en su camino y tu, durante ese momento, andas a su lado.

Así trabajo como acompañante en Bioneuroemocion. Las personas vienen a la consulta de bioemocion con un síntoma, un conflicto o una dificultad y mi trabajo es investigar, sin juicios, preguntarme para qué esta persona está viviendo esa situación. Es normal que la persona me quiera explicar su historia, sus razonamientos sus justificaciones... Claro! Se construye un muro de razonamiento alrededor de las vivencias para poder sobrevivir, para evitar el dolor, incluso se olvidan cosas con el mismo fin... pensamos que si no prestamos atención, si no lo vemos, ya no nos afecta. Qué gran error, nuestro inconsciente no olvida nada, ni de nuestra vida ni de la que nuestros ancestros nos han heredado a través de los marcadores epigenéticos.

el corazon tiene más de 40.000 neuronas

Cada vez la ciéncia tiene más argumentos para demostrar que las situaciones de gran estrés vividas, sobretodo por nuestros abuelos, afectan a nuestra propia respuesta al estrés. La buena notícia es que esto lo podemos cambiar y nuestra herramienta es la toma de consciencia.

Hay una emoción social que nos hemos permitido sentir, que enmascara otra emoción oculta, mucho más profunda, que nos conecta directamente con el dolor original.

Por eso es muy importante que en la investigación para encontrar el orígen y el sentido del conflicto me centre en las emociones vividas por la persona. Pero hay que profundizar, hay que entregarse a la experiencia de dejar salir de dentro aquello que ha sido reprimido durante tanto tiempo. Hay una emoción social que nos hemos permitido sentir, que enmascara otra emoción oculta, mucho más profunda, que nos conecta directamente con el dolor original. Cuando nos permitimos entrar en ese espacio íntimo de dolor y podemos liberar aquello que fue reprimido, algo cambia. la situación vivida es la misma, pero la emoción asociada es diferente.

Cuando nos permitimos entrar en lo mas profundo de nuestro inconsciente y le damos una nueva información, nuestra percepción de la vida cambia, comprendemos, pero no con la razón, comprendemos con todo nuestro Ser, la información bioquímica que llega a nuestras células es diferente y eso afecta a nuestros marcadores epigenéticos: se pueden activar nuevos genes y suprimir otros, se crean nuevas conexiones neuronales y empezamos a sentir que es posible. Sólo desde este estado, podemos sanar el dolor del pasado y encontrar el recurso de vida para el presente y el futuro.
Lo puedo ver en las consultas, veo como las personas cambian. Se percibe en la mirada, en su postura corporal... de repente todo eso que estaba tan justificado carece de importancia, el dolor desaparece y la experiencia vivida puede ser vista, entendida. A menudo, si vuelvo a preguntar por ese conflicto, la respuesta es: "ya no tiene importancia"

Debemos actuar en COHERENCIA EMOCIONAL donde nuestro sentir, nuestro pensar y nuestro hacer, van en la misma dirección.

Cuando buscamos la historia en el árbol familiar, nos damos cuenta que es el mismo guión con otros personajes, otro decorado, otras situaciones, pero ese guión que se cumple al pie de la letra es el guión emocional. Nos sentimos igual como se sintieron nuestros ancestros. Desde nuestra experiencia podemos entender la suya, y liberarnos desde la comprensión y el amor.

A partir de aquí, con la nueva información, y con nuestro recurso de vida, llega el momento de conectar con nuestra más profunda libertad, la libertad de elección. Tenemos que tomar decisiones y poner en marcha el motor de la COHERENCIA EMOCIONAL donde nuestro sentir, nuestro pensar y nuestro hacer, deberían ir en la misma dirección.

En este punto, como descubrió el Dr en biología celular Bruce Lipton, si a un grupo de células enfermas les proporcionas un medio con todos los nutrientes y requerimientos necesarios, lo que entenderiamos por un medio "saludable" esas células se sanan ellas solas sin ninguna medicina ni ningun otro tipo de intervención. Genéticamente tienen toda la información para sanarse y funcionar bien. (interpretación del libro La Biología de la Creencia)

Con la bioneuroemocion usamos herramientas que nos permiten acompañar en este camino de transformación, pero el compromiso debe de ser con uno mismo, estar dispuesto a tomar decisiones desde tu auténtica esencia y permitirte hacer los cambios necesrios que te permitan sanar tu vida, para poder sanar tú.

Gracias por leer :-)
Escríbeme, pregunta y comenta.

Marina Castells Quero
En facebook

CONFERÈNCIA SOBRE EPIGENÈTICA AL CONGRÉS: ESENCIA Y EXITO

Fa cosa d'un mes i per la senzilla raó d'estar en el moment adequat en el lloc adequat amb els coneixements adequats, se'm va oferir la possibilitat de poder donar una conferència en el congrés ESENCIA Y EXITO, que es realitzarà a Madrid 16, 17 i 18 d'octubre del 2015 i a Barcelona13, 14 i 15 de novembre del 2015.

El meu tema serà a epigenètica, donar una explicació molecular a la particularitat amb la que cadascú viu les experiències, per tant explicar l'orígen multifactorial tant de malalties com de conflictes o dificultats. Donar explicació a l'orígen transgeneracinal d'agunes malalties i potser també donar llum a la possibilitat de revertir els mecanismes epigenètics que ens estan fent viure una realitat, per canviar bioquímicament i aconseguir que l'experiència canvii, tan de bo auest canvi d'experiència sigui de malaltia a salut, però realment cadascú viu el canvi com necessita viure'l i no podem manipular l'experiència dels altres per a que sigui com a nosaltres ens agradaria. Només podem acompanyar el procés i sostenir-lo.

No estic segura que com a humans, amb les nostres potencialitats i limitacions, ja siguem capaços de donar aquesta explicació de manera concreta y entenent amb precisió tot el procés, però evidentment hem avançat molt en la investigació. El meu objectiu és transmetre de manera senzilla i pràctica a un públic general com funciona aquest mecanisme. Tan de bo ho aconsegueixi.

Per a mi és una oportunitat molt important de compartir allò que se i aprendre de tots i totes els que vulguin venir a compartir l'experiència amb mi i la resta de l'equip que estem preparant aquest esdeveniment amb cura, amb passió y sobretot amb amor per tot el procés.

Aquí us deixo la informació:

ESENCIA Y ÉXITO
¿Te sientes BLOQUEADO y no sabes por qué?
¿Hay algo dentro de ti que te dice que la vida es más que esto? ¿PROBLEMAS de salud, dinero o amor? ¿Siempre estas a punto de lograr aquello que deseas pero al última hora aparece algo que lo manda TODO AL GARETE?¿REPITES siempre LA MISMA HISTORIA una y otra vez? ¿ATRAES siempre a la misma clase de personas que no te gustan o te hacen daño? ESTE ES TU CONGRESO. ENTIENDE POR QUE TE PASA ESTO, ALCANZA TU MÁXIMO POTENCIAL Y SOLUCIONALO.
Mi nombre es Catalina Ortiz, soy coach, empresaria, CEO de Alcanza tu plenitud, acompañante en Bioneuroemoción, terapeuta holística y formadora oficial del libro "El secreto" y tengo el placer de presentaros mi mayor creación. El congreso Esencia y éxito que tendrá lugar los días 16, 17 y 18 de octubre en Madrid y los días 13,14 y 15 de noviembre en Barcelona. Un evento en el cual pongo todo mi conocimiento y mi afán y donde estaré muy bien acompañada. A mi cargo estará toda la parte de desbloqueo de emociones, desactivación del miedo, cambio de creencias, ley de atracción, autogestión y consecución de objetivos.
Contare con la colaboración de:
-Dr. Ignacio Caldera: licenciado en medicina, especialista en Bioneuroemoción y formador nacional e internacional de la misma. Reconocido por el OIPS (Órgano Integración para la salud) de la Habana, Cuba. Nos hablara sobre la visión de la salud desde el nuevo paradigma en ponencia conjunta con Roser.
-Roser Rodríguez: diplomada en enfermería, Bioneuroemocion y formadora. Formada en Naturopatia, acupuntura, terapia neural y especialista en homeospagyria.
-Marina Castells: Bióloga y acompañante en Bioneuroemoción que nos explicará como a través de nuestros genes heredamos emociones de nuestros antepasados que están bloqueando nuestro presente y como desbloquearlo.
-Mar Sánchez: Periodista, escritora, coach ontológica, corporal y energética con las que haremos dinamicas para integrar todos las tipologías de los 5 elementos.
-Susana Saucedo: Psicóloga y especialista en sistemas familiares con la que trabajaremos contelaciones.
-Francisco de Paula: Naturópata especialista en espagiria, que nos enseñara nutrición ayurvédica enfocada a nuestra tipología y nuestro objetivo (adelgazar, desintoxicar...) o simplemente encontrarnos mejor.
-Tony Gómez: Diplomado en enfermería, especialista en hipnosis clínica y acompañante en Bioneuroemoción que se encargara de hacer hipnosis relacionadas con la obtención de nuestros objetivos en cada campo y nos facilitará hipnosis para la asimilación de los contenidos.
Todas las ponencias tendrán dinámicas que te llevarán en el camino de alcanzar tu plenitud.
Y para finalizar el congreso:
-Eduardo Ramos: psicólogo, coach y especialista en firewalking nos acompañara en nuestro reto final, en el cual, superáremos todos los límites de nuestra mente caminando sobre cristales rotos para demostrarte a ti mismo que DESDE TU ESENCIA PUEDES CONSEGUIR EL MAYOR DE TUS ÉXITOS.
Habrá un espacio de networking donde podrás darte a conocer, ofrecer tus productos y servicios y generar nuevas alianzas. No olvides traer tarjetas.
El precio del evento es de 350€ antes del 15 de septiembre y 450€ después de esa fecha.

Más información: 

Marina Castells: 679070212

Codigo de compra: transmutacion

www.facebook.com/esenciayexito

www.alcanzatuplenitud.com

SÓC COM MENJO

He sentit moltes vegades: "ets el que menges". Hi estic d'acord, però només em dóna informació parcial del que representa menjar. Veig al meu voltant molta preocupació en QUÈ menjo, la gent em pregunta sovint sobre si fan bé en menjar una cosa o una altra, m'expliquen sobre algun producte de propietats meravelloses que consideren que he de coneixer. Gràcies per fer-me arribar tanta informació... però a part de ser el que menjo, he de recordar que sóc COM menjo.

Paissatge de Carl Warner, amb el menjar podem construir la nostra realitat

Fes un exercici, pensa en un moment quotidià en el que estàs menjant i repon aquestes preguntes, si pots pren-te prou temps per contestar-les amb el màxim de detall possible:

- On estàs menjant, com és l'entorn?
- Com estàs assegut? On tens posada la teva atenció?
- Com mastegues? com empasses?
- Et cau bé a l'estómac el que menges? et quedes amb gana? t'atipes ràpid? menges en excès?
- Com és la digestió? Què sents?
- Com evacues?

Segurament cada menjada del dia és diferent i pots fer l'exercici per cadascuna d'elles, pot ser que ja estiguis adonant-te que la manera com menges, i tot el procés posterior, és un reflexe de la teva vida, del ritme que portes, del moment que estàs vivint. Potser vols canviar alguna cosa al respecte, adonar-te'n és el primer pas cap al canvi.

Hi ha moltes maneres d'iniciar i afrontar els canvis. Una d'elles és a través de l'alimentació. Fer petites modificacions en COM menjo, pot ser l'inici d'un canvi més profund.

Una manera de començar, és que, de les preguntes anteriors, en triis una, la que triis és la que necessites canviar per millorar, però procura que només sigui una, per començar. Busca el paral·lelisme en la teva vida, per exemple: "mastego molt ràpid igual que amb la feina/familia/amics, que m'empasso tot el que em posen davant sense assaborir-ho", "no digereixo bé els aliments, igual que amb les notícies que estic rebent de la meva familia, no les assimilo, no puc". A vegades no resulta tan evident el paral·lelisme, ja que nosaltres mateixos ens creem realitats inventades per amagar problemes més profunds, en aquest cas, no et preocupis, centra la teva atenció en el procés fisiològic (mastegar, empassar, digerir....) i ves buscant maneres senzilles de millorar-ho, per exemple: "me n'he adonat que no digereixo bé cert aliment o cuinat d'una determinada manera, doncs durant un temps no el menjaré o el cuinaré d'una altra manera".

A mesura que observis el procés i introdueixis el canvi en la manera com menges, es molt possible, que, si ho permets, això passi a altres aspectes de la teva vida.

Els canvis, poden ser duradors o no, depèn de mi i del moment. Evidentment els casos que són greus i, sobretot, si impliquen risc per a la vida, han de ser acompanyats per un bon metge.

Un professor de bioquímica de la Universitat, Javier Casado, va dir en una classe una frase que m'ha acompanyat des de llavors: "El equilibrio químico es la muerte". Mentre hi ha vida, hi ha desequilibri, el desequilibri no és més que el canvi, la regulació dels procesos, la causa/efecte, el motor que mou els organismes. Són els desequilibris químics els que provoquen la reacció següent.

Si tens dubtes o vols comentar alguna cosa ho pots fer deixant un comentari més avall, o em pots escriure personalment omplint el formulari a la dreta de la pàgina.

SANT JORDI 2015 - UNA NOVA LLEGENDA

Hi havia una vegada, en un País molt proper, tan proper que va ser aquí mateix, un Drac que jugava feliç pel bosc, li havien parlat d'un castell i els seus vilatans, que cada any per les festes, organitzaven una festa amb espectacles i jocs per a tothom i ell no s'ho volia perdre. mentre jugava amb els esquirols i les orenetes, anava fent camí.

En el poble que hi ha aquí al costat del castell, els preparatius fan bullir la plaça, la gent va amunt i avall traginant coses, els nens juguen i els músics assagen omplint l'aire de melodies que fan ballar als més animats. Es prepara una gran festassa i tothom hi vol participar!!

La Princesa, com que ja és primavera té molta feina, cuida els rosers de tot el poble, que no se'ls mengi cap insecte, que tinguin prou aigua i bona terra, a l'hivern els va podar i ara s'han omplert de fulles i flors, són tan bonics!! I a tothom recorden coses diferents, però totes són histories amoroses, ja que tenim la tradició de plantar un roser cada cop que algú viu una experiència tan bonica i plena de joia, que vol recordar i compartir amb tot el poble, i la Princesa, que és una amant de les roses, va decidir que ella personalment se n'ocuparia. A vegades algun roser s'asseca i mor i això també es motiu d'alegria, perquè les despulles es barregen amb l'adob que alimentarà als rosers vius, de manera que les històries es mantenen a través de les roses que floreixen cada primavera, queda lloc per nous rosers i les varietats de roses canvien. El jardí mai és el mateix.

El Drac, que havia sentit a parlar de l'espectacular jardí de roses, es deixava guiar pel seu olfacte per arribar a la Vila i jugant a fet i amagar amb una serp, va arribar als matolls que hi ha just al costat de l'entrada principal de la Vila. Avui no hi ha vigilants, perquè estem en temps de pau i ningú vol quedar-se a la porta, hem penjat un cartell que diu "Benvinguts a la Festa" i hem deixat la porta oberta.

- Ara sí que sento l'olor de roses ben a prop! És aquesta Vila, segur, com que les festes són demà, avui aprofitaré per voltar entre les roses i escoltar les històries que els seus habitants em vulguin explicar - va dir-se el Drac - gràcies per jugar amb mi Serp, fins un altre dia.

La Serp va somriure i silenciosament es va tornar a amaga entre els matolls i va tornar al bosc, ella sempre juga a fet i amagar amb qui vulgui jugar amb ella, però primer l'has de trobar tu!

El Drac va passar la porta i entre la gent es va deixar portar per la dolça flaire, ningú semblava veure'l, ell tampoc els volia distreure del seu feinejar i discretament va anar fent camí.

-Oh!! És incús més gran i bonic del que em pensava!! - va cridar d'emoció.
Per un moment només va mirar al seu voltant hipnotitzat per tants colors, formes i mides, olors i brunzits d'abelles i altres insectes que, com els vilatans per la plaça, feinejaven entre les flors.

Una abella molt eixerida se li va acostar.

- Hola Drac, sembles impressionat, m'has cridat l'atenció amb el teu crit i si vols et puc puc explicar algunes histories del jardí.

- Coneixes les histories d'aquestes roses?

- Nosaltres les coneixem totes, les mateixes flors ens les expliquen cada primavera, quan ens donen les gràcies per portar el pol·len amunt i avall, això fa la feina molt distreta, les abelles som unes grans escoltadores i ho expliquem a qui vulgui escoltar.

- Qué bé, jo en tinc moltes ganes smile emoticon coneixes la història d'aquest roser de roses taronges? És curiós que creixen les flors en grup i tot i que no són molt grans per separat, fan poms molt bonics i vistosos.

- I tant, és una història molt emotiva! Tot va começar....

Deixem al Drac i l'Abella, es passaran així hores, li explicarà la teva història i la meva, aquelles vivències amoroses que ens van portar a voler plantar el roser, te'n recordes? Jo a vegades me n'oblido i he de passejar una estona pel jardí per fer memòria.

Estic esperant la Princesa, hem quedat per assajar el ball de demà a la plaça, ens agrada molt ballar i sempre trovem una excusa per fer-ho, ja sigui que hem d'assajar, que hi ha una festa o que ens passa pel cap una melodia que ens ve de gust ballar-la. Hem ballat gairebé a tot arreu, a la plaça, es clar, al jardí entre les roses, pel passadís, damunt el llit, al voltant de la taula....

Ara que hi penso, no m'he presentat, oi? Amb l'emoció per explicar-vos el que està passant avui pel poble me n'he descuidat, em dic Sant Jordi, sóc un cavaller de la pau, i estic casat amb la Princesa. Com us podeu imaginar, ens vam coneixer ballant fa uns anys en aquesta mateixa festa, la Princesa portava un pom de roses en un cistell i les regalava als amics, crec que en aquell moment ja em vaig enamorar, li vaig demanar per ballar i ens ho passavem tan bé ballant junts que no vam canviar de parella en tot el que quedava de festa i en acabar, em va regalar l'última rosa del cistell, era vermella com la sang del meu cor que bategava emocionat de rebre un regal tan i tan bonic. Em va explicar que era d'un roser que havia plantat ella i em va explicar la història. Vam decidir fer un esqueix d'aquell roser i el tenim al balcó del castell, ara es tan gran i fa tantes roses, que per la festa en podem regalar una a cada vilatà, ens agrada molt fer-ho. Les persones que reben la rosa, recorden les histories que els van portar a plantar el seu roser i se les expliquen, alguns les han escrit i n'han fet llibres i aprofitem per regalar-nos també alguns llibres. Tot plegat és emotiu i emocionant.

Però ja m'he despistat una altra vegada, us estava explicant la visita del Drac que volia coneixer la festa. És molt eixerit i juganer, a ell li agrada que li diguin Drac, és l'abreviatura de Dragonet, el vaig coneixer una tarda que passejant pel bosc amb el meu cavall blanc, vaig pujar al cim d'una muntanya i vaig seure a comprovar que no faltava la pau per cap racó del reialme, des del cim puc enviar ànims i bons pensaments a tothom que ho necessiti. Se'm va presentar, em va preguntar d'on venia i vam estar parlant una estona, li agrada molt que li expliquin contes i quan li vaig parlar de la nostra festa i el nostre jardí, va dir que faria tots els possibles per venir i ja veig que s'ho ha pogut muntar, em fa molta il·lusió que arribin nous visitants a la nostra festa, senyal que la meva feina de portador de la pau estic fent-la bé, ho mesuro en les festes, que se'n facin moltes, que tothom hi sigui benvingut, que les noticies de celebració corrin, tot són bones senyals.

- Sant Jordi!! Ja sóc aquí! Ballem?

La Princesa acava d'arribar, disculpeu que no continui, tinc moltes ganes de ballar amb ella, però podeu venir avui al poble, ja està tot llest i farem la festa, podreu parlar amb el Drac, us regalarem una rosa i ens podeu explicar les vostres histories. Hem fet menjar per tohom i no faltarà el beure. Els músics fa mesos que assagen.

És bonic que t'expliquin les històries, però també et convidem que vinguis a viure la teva.

Bon Sant Jordi!! Que comenci la festa!!

Marina Castells Quero. Sant Jordi 2015.

NO TINC TEMPS

Us enrecordeu del llibre de Momo, de Michael Ende?

Aquí pots veure la película (1986)

En el llibre es comercia amb el temps que les persones estalvien... però que en realitat serveix per fer el fum dels cigarrets que fumen els Homes Grisos, que són els que es queden amb el temps que la gent estalvia... La gent per estalviar temps ja no en té per passar bones estones, ja no xerren entre ells i no resolen els seus conflictes, els nens no juguen i la por en forma de mal humor es va instal·lant al poble... La por a perdre el temps.

Novel·la de fantasia infantil? o caricatura futurista? Segurament quan el 1973 e senyor Ende va escriure el llibre, ja sentia que això estava passant al seu voltant, ja li devia semblar preocupant i ha anat a més.

Quedar amb els amics sempre es qüestió de treure l'agenda i mirar "si tenim temps"

Dalí també va tenir la seva particular manera de plasmar el temps

La resposta sovint és no tinc temps.

Realment és un tema que procuro cuidar i dedicar-li temps. Dedico temps a alliberar el meu temps, perquè entro en la roda, no me n'adono i ja el tinc ocupat. Això em passa. M'acabo comprometent amb coses que en realitat només ocupen temps i m'aporten poc, o res, realment important. Aquí és on vaig haver de fer una altra parada i dedicar-li temps:

Què és realment important?

Jo vinc de l'educació en valors. Els valors em van ser imposats, paradigmes que es compleixen sense sentit, estan molt ben justificats, molt ben raonats, pero no tenen sentit ja que el sentit (de sentiment) li he de donar jo a cada moment. Revisar a cada moment la meva escala de valors i aprendre a cambiar bo/dolent per útil/no útil. Cada decisió és una oportunitat de sortir del paradigma, mirar endins, no pensar, sentir. El cor també té neurones, i un bon grapat, així que pensar amb el cor no és cap paradoxa. En el cap tenim els paradigmes instal·lats, però les possibilitats són moltes més i també és capaç de sortir del paradigma si li permeto, en el cor hi tenim les emocions. El cor sap on hem d'anar i el cap sap com arribar-hi.

Si se on vull anar, si detecto què em resulta útil en aquest moment, llavors, allibero el meu temps de tot allò que només forma part del paradigma. Quan allibero el temps hi ha temps per tot, tot és possible i tot pot succeir.

Vivim en el camp de totes les possibilitats on el temps no existeix. És impossible que no tingui temps, igual que és impossible que en tingui. Cadascú viu la seva realitat.

CAMÍ A L'INCONSCIENT

Aquest mes de gener he començat la meva formació en BioNeuroEmoció i he aprés a acompanyar els camins a l'inconscient i jo també n'he experimentat. Quan tinc un conflicte, un problema, un entrebanc, hi ha una emoció que em manté anclada a aquell moment, potser de manera conscient ni ho recordo, pero l'inconscient ho recorda tot, tenint en compte que és el 97%, moltes de les coses que formen part de l'escenari on vaig viure l'emoció, poden fer que jo la torni a reviure inconscientment, potser l'olor a flors del lloc on estava o també el tacte d'una peça de roba, potser la sensació del vent fred o que era una data important, qualsevol detall es queda gravat i em podrà fer reviure l'emoció a la que estic anclada i patir-ne les conseqüències.

La llum de l'inconscient ens il·lumina, però sovint no sabem entendre allò que aquesta llum ens fa veure.

Quan això passa, quan de manera inconscient una situació em fa reviure una emoció del passat, és possible que, com que no ho recordo, no pugui veure la conexió entre el que experimento ara i el que em va passar fa temps. Potser ara sento pena i no se perquè o em fa mal una part del cos sense haver-me donat cap cop, també pot passar que em sento molt cansada o tinc ganes de marxar del lloc on estic... però no se perquè. Notaré potser, que hi ha una "energia", i no podré donar-li cap més explicació.

En bioneuroemoció, tot just començada la formació, aprenem a acompanyar a les persones a fer el camí a l'inconscient, per arribar a l'emoció que encara tinc oculta, per reviure-la i poder, en el moment present, aportar recursos o senzillament prendre consciència del que vaig viure, quan això passa puc cambiar l'emoció d'aquell fet viscut temps enrera, llavors puc tornar al present amb la certesa que aquella situació dolorosa del passat ha deixat de ser-ho.

Si vols que t'acompanyi en un camí a l'inconscient per solucionar algun conflicte del passat, posa't en contacte amb mi omplint el formulari que hi ha a la dreta d'aquest blog o directament al meu mail: vivintaraiaqui@gmail.com, i t'enviaré total la informació que necessitis.